Bad dreamer.

Yet another wine bathed evening. Is this getting too far? I just wonder how the fuck I can stand my own thoughts, feelings, body. This lovely weather is asking me to surrender, Spring is willing my body and I’m willing a whole night squeezing the time. I eat chocolate. I try to stop thinking of making love all day, maybe anywhere, maybe in the sunlight and later under the pervert moonlight. But the fresh air caressing my skin, the light rain and that weird place where I live… I just look at my bed and you’re already there, you silent my lips with a kiss and then everything starts again. The dream takes me a hundred thousand kilometers away. I just want my eyes to be shut forever, and breathe deeply and yes, surrender. I've always been a bad dreamer.

Primavera

La llum de la primavera apaga el meu crit al buit. Un crit de força, d’histèria, de desil·lusió? No. Penso en viure, moure’m, treure’m la roba i deixar que el vent acariciï tots els meus racons. Banyar-me nua en aquest gran llac d’aigua fosca, i seguir fins al fons, sense respirar, i morir mentre la gent riu i menja i s’estima a la vora d’herba fresca.

Wine lover

So here it is, my good friend the bottle of wine. I’m sick. I feel good with it, I fucking enjoy drinking ‘til my brain goes dizzy, and then I start biting my lips, as softly as in a kiss, and I’m just too excited to stop drinking. That deep red, the blood of joy, reminds me of someone pulling off my old T-shirt, then that delicate bra I bought for myself that day I was missing some fun in bed. Wine can be sex in itself, wild eyes staring at me, desiring my lustful body. So here I come, just one more glass, then I take the bottle and drink and soak my body; I like to see my breasts in that vivid color, imagine someone licking me while playing, and going down, down, some more wine, just get into it. Fuck me, you wine lover.

La màgia.

La màgia deu ser precisament això. Ningú no m'havia dit mai que fos un moment, un sol instant. Deixar caure les llàgrimes fins allà on vulguin arribar, acariciar-se la pell amb les parpelles closes, fermes. Imagino que el moment és un sempre i de cop m'adono que no ho vull, que el vull ara i només ara, i mai més no tornar a sentir com m'obren lentament i se m'ho enduen tot. La màgia no és trobar la carta, ni endevinar el número de cops que ella sola crema. La màgia, avui, en aquest moment, és la llàgrima que no s'espera. I flueix, i com si en fossin mil en una de sola, omple el buit i fa ballar les ombres. S'hi reflexa la llum de l'espelma mig consumida. S'hi pot nedar, i és com un mirall que em recorda que cada imatge és única. Què faria, demà, si tornés la meva llàgrima? Que sigui l'última, la màgia, l'instant que m'ha fet creure que sóc capaç de volar sense estendre les ales.

Easy, huh?

It's just that moment where you can't find it anywhere, when you know you ain't no fucking more chances. Lost, even forgotten. She told you. You said too much, not enough to end up with it. The smoky atmosphere is putting you down, your eyes ache with painful crying. Oh that was real, girl! You know, I didn't always had what I'm puking now. Please... I love your hateful face, don't punch me for that. Remember when we used to play? I mean, sweating and shivering all over that cold place, making love on your don't-remember-what's bed. Was it your husband? Love, making love was what made that bed exist. Now I puke all memories. That takes me somewhere else, where I don't need to stand and hold your look. It freezes. Go get the bloody car, start and brrrrrm,! You're gone! No me, no memories. Easy, huh? But you won't ever find it. You fucked your last chance and now you just hate everything. No, that's not destiny or hell. That's me, reminding you of every single time you pretended to be joyful. Come over here, dance in my lap I just wanna hit you I-I.. Sorry again. I'm fucking insane. You used to love insane ones, didn't you? But then, oh shit, there she came, she brightly blinded me -my mind, you know. Oh, loved her! You're lost, go start the car, drive through the bridge, stop and jump. I'm burning in desire, my dearest girlie. 'Want you shut, dead, lost, and then again, over and over, coming to me. You scumbag. I finally dare to hit you now. And then we'll...

Somnis de merda.

Pedra massissa i una barana de seguretat un pèl dubtosa. Per sota, el corrent fresc d'un rierol que escapa de les clamors del vapor estiuenc. M'hi acosto, fascinada, i observo un per un fins el detall més menut de les parets de veus callades, els arcs del plaer em reben com si avui fos l'últim dia. Baixo, acaricio la curvatura perfecta i sento un formigueig que em recorda estranyament a allò que sent un quan acaba de fer l'amor. Amb els ulls tancats, la paret sembla més freda, més interessant, més distant i encara més... amiga. Tinc els peus molls. Sense voler, m'he ficat a l'aigua, i un animaló em mira estranyat. Em fascinen els seus ulls d'idiota. Quan era petita, jugava a agafar capgrossos, els canviava de bassa tot i saber que moririen aviat. Ara el pont s'alça clar, fort, sobre el meu cap que ja no para de pensar en carícies. Em descordo els botons de la camisa i deixo que el vent la faci lliscar pel meu cos com ho fan les fulles en aquest rierol espantosament glaçat. Intento, amb fermesa, abraçar-me a la paret de pedra per a seguir pujant, pujant fins dalt. Ni un centímetre. Ara la beso i recordo una de les nits de passejades insomnes. Em vaig acostar al pont de pedra amb la seva barana de fusta mig corcada. A la vora de la barana, vaig pensar en passar una cama i després l'altra, direcció el buit, i vaig pensar que un orgasme no era res davant l'excitament del no-res. Avui, abraçant la pedra, no aconsegueixo pujar, i és que el pont patina, patina, i veig que senzillament és un pont de merda. Veig que, contra el meu romanticisme, és un maleït pont que creua un rierol insignificant, que connecta un tros de camí amb un altre on cada dia hi passen homes suats que van a treballar el seu tros de terra. Aquest pont, en fi, no em mereix res més que despreci cap a la seva utilitat massa pràctica. És que no es pot deixar somiar?

Embrutar, escriure, morir.

Llàstima de no saber

escriure en vers

poesia que, en prosa

no fa tanta pena

La poesia,

es veu,

és només per

qui la sap entendre.

Jo, per sort,

voldria veure-la

escanyada.

Perquè la llum, el sol, la pluja, el mal de cap, la pressió i la nit, tot, tot és net. Avui és net i ho és per a embrutar-ho. Que el món, net, no sap on va; ni brut, però de diversió viu el poble. Deien. Net de què? De tu i de mi. De tot, de merda, de nits plorant i de boscos incendiats. Que cremin! Però anem-hi, posem-nos-hi dins i ballem mentre les flames ens llepen la pell. I quan tot és negre, negra nit, negre del carbó que queda, llavors el bes de l'escena final. Aquest cop entre cendra i brases vives. El sol, demà, es masturbarà veient el món brut que deixarem aquesta nit. I nosaltres, cremats, jaurem amb els ulls closos esperant una altra nit insomne.